1.
hom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, la gent o tota la gent en abstracte, pronom emprat només com a subjecte quan es vol significar que l'acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines. Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. En aquell temps, hom [...]
|
2.
hom-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. homo-. [...]
|
3.
homo- [o hom-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. homós, 'el mateix'. Ex.: homosexualitat, homòfon, homònim. [...]
|
4.
putxinel·li
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona a qui hom fa fer fàcilment allò que hom vol. [...]
|
5.
percaceries
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despulles, restes, de què hom pot emparar-se, que hom pot fer seves. [...]
|
6.
patacada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop fort que hom rep, que hom dona, especialment amb el palmell de la mà. [...]
|
7.
contraproduent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que emmena a una conseqüència contrària a la que hom intenta provar, a un resultat contrari al que hom persegueix. [...]
contraproduent
adj. [LC] Que emmena a una conseqüència contrària a la que hom intenta provar, a un resultat contrari al que hom persegueix. |
8.
acompanyable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot acompanyar. [...]
|
9.
acreditable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot acreditar. [...]
|
10.
adduïble
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom pot adduir. [...]
|